"Els antics egipcis usaven la mateixa paraula 'SESH' per anomenar 'Pintar' i 'Escriure', perquè per a ells ambdues coses significaven el mateix: 'Comunicar'. Per a mi també"   "Encara que les meves obres puguin semblar hiperrealistes quan s'observen a mida reduïda en una pantalla, o des de certa distància en persona, el meu estil pictòric és el Realisme. Jo em considero un pintor realista clàssic amb amor pels detalls, i pinto de manera molt realista encara que no fotogràfica. M'agrada deixar les meves pinzellades visibles, i la imitació de la realitat en la meva obra és tan sols aparent. Aquí és on rau la veritable màgia de la pintura per a mi."   "Com molts altres pintors, jo vaig començar la meva carrera artística en el món de la il·lustració, encara que sempre vaig utilitzar la tècnica de la pintura a l'oli per fer els meus treballs comercials. En el món de la il·lustració eren altres les tècniques més habituals, molt més ràpides i fàcils d'executar, en ser l'objectiu final de l'obra original la seva reproducció (i gairebé sempre en un format molt menor), i no la seva exhibició pública. No obstant això, la meva idea sempre fou la de poder aplicar algun dia tots els coneixements adquirits en la tècnica de la pintura a l'oli, a la realització d'una obra pictòrica pròpia."   "La Il·lustració és una forma d'art plenament vàlida. En la Història de l'Art, les millors pintures han estat realitzades per encàrrec, sigui de mecenes adinerats o de l'Església. Al segle passat, algunes de les millors pintures figuratives es van realitzar amb fins editorials, igual que algunes de les millors músiques descriptives van ser creades com bandes sonores per a pel·lícules. Durant les dècades de menyspreu per l'art figuratiu per part de crítics d'art i museus, l'art comercial ha estat un refugi segur per a aquells artistes enamorats d'ell, com jo mateix."   "Tinc un especial interès pel món de la pintura des de mitjans del XIX fins a principis del darrer segle. Penso en pintors com Alma-Tadema, Bonnat, Carolus-Duran, Lord Leighton, Gerome, Bougeureau, Sargent, Fortuny, Waterhouse, Cabanel, i molts altres, que van formar part del mateix. Lamentablement, tots ells van ser relegats a un segon pla per part de crítics i historiadors posteriors, en favor del moviment impressionista, principalment. Però hi ha un fet cert en referència a tots els artistes esmentats anteriorment: en la tècnica del dibuix i la pintura no es troben darrere de ningú. Jo em considero seguidor de la seva tradició pictòrica."   "D'entre tots els pintors de finals del XIX i principis del XX, un dels que últimament m'interessa més pel seu magistral eclecticisme, és Gustav Klimt. Klimt va aconseguir una gran singularitat i elegància en barrejar figures humanes d'estil (bastant) realista, amb dissenys abstractes que precedeixen els del mateix Kandinsky en el temps. Composicions abstractes que em recorden els mosaics abstractes dissenyats per l'arquitecte Jujol al Park Güell, i que fan de les obres de Klimt quelcom molt familiar."   "La dificultat en la interpretació de les obres de Mozart és que la seva música és absolutament transparent, i per això qualsevol petit error en la seva execució fàcilment detectable. El mateix passa amb la realització de pintures realistes, ja que també són absolutament transparents per a l'espectador. Quan aquestes obres inclouen a més la figura humana en la seva composició, el camí cap a l'èxit final en la seva realització es torna tremendament exigent."   "Jo sóc un pintor d'estudi. Les meves pintures són massa laborioses per a ser executades plein aire. La llum natural canvia molt ràpidament, i és impossible treballar sobre un mateix objecte durant molt de temps seguit. Existeix un benefici afegit al fet de treballar en l’estudi: puc alliberar la meva imaginació i permetre que les meves impressions personals i records surtin a la superfície, idealitzant d'aquesta manera el motiu pictòric."   "La línia o dibuix és el pilar sobre el qual es basa tota la meva obra pictòrica. És la seva 'arquitectura' o 'esquelet'. M'agrada utilitzar colors saturats, però procuro que no dominin l'obra ni destaquin per sobre dels altres elements de la pintura. Tinc cura en extrem de la textura de l'obra, i m'agrada aplicar impastos gruixuts sempre que això és possible. Però únicament quan això és possible: molt sovint, l'aplicació de gran quantitat de matèria en una pintura no és més que un recurs fàcil i enganyós per aparentar una qualitat artística de la qual es manca. De fet, l'excés de matèria - en la tècnica de la pintura a l'oli – anul·la la qualitat més important dels olis com a medi: la seva transparència."   "La tela és un excel·lent suport per als olis i jo la faig servir sovint, encara que prefereixo pintar sobre panell. L'ús de la fusta com a suport té una molt llarga i venerable tradició, més antiga que la pintura sobre llenç. El panell em permet fer més feina preliminar, i entre altres virtuts sempre roman pla i rígid, en oposició al suport tela, el qual ha de ser tensat de tant en tant."   "La creació de maquetes tridimensionals per utilitzar-les com a referències ha estat molt usual entre els pintors de tots els temps. Avui en dia però, els artistes podem beneficiar-nos de les noves tecnologies d'escultura i renderitzat en 3D. Estic convençut que els artistes del Renaixement es capbussarien en elles, de la mateixa manera es van involucrar amb entusiasme en els avenços científics de la seva època."   "Treure profit de totes les eines que un artista del segle XXI té a la seva disposició, des de l'escultura en 3D més innovadora fins a la tècnica de pintura tradicional més antiga, és el camí a seguir. M'apassiona unificar passat i present en la realització de les meves obres d'art."⁣ ⁣   "Al meu entendre, hi ha un clar paral·lelisme entre l'anomenat Art Contemporani i el sistema financer actual, un paral·lelisme que no és gens casual. Durant el segle passat es va produir la desaparició del patró or, el qual és un valor tangible i objectivament avaluable (pel seu pes), i es va reemplaçar pel 'diner fiat' (diner per decret), sense valor intrínsec i basat únicament en la confiança de la societat en l'emissor; per això és una forma de diner fiduciari (basat en la fe). Al mateix temps es va produir en el món de l'art una desqualificació de tot art objectivament avaluable (per execució tècnica, composició, etc.), i del qual el principal exponent és l'Art Figuratiu Realista, alhora que es va promocionar ad nauseam (i gairebé per decret també) un altre tipus d'art igualment basat en la fe: en la confiança del públic en les ressenyes dels crítics d'art que hi donen suport i / o en el nom de l'artista. Jo l'anomeno 'Fiart'."